Adverbis i locucions adverbials de temps
- L’adverbi de temps alhora significa ‘a un mateix temps’. Aquest adverbi no s’ha de confondre amb la locució a l’hora de, que significa ‘en el moment de’.
- A l’hora de prendre una decisió, es tindrà en compte l’informe tècnic i el financer alhora. (= En el moment de prendre una decisió, es tindran en compte l’informe tècnic i l’informe financer al mateix temps.)
- La locució adverbial de temps a hores d’ara significa ‘ara’, ‘en aquests moments’. No oblidem que aquesta locució és introduïda amb la preposició a.
- A hores d’ara ja deuen haver rebut la notícia.
Hores d’ara ja deuen haver rebut la notícia.
- La locució adverbial de temps al més aviat possible / el més aviat possible és sinònima de les expressions tan aviat com sigui possible i com més aviat millor, locucions que considerem preferents.
- Ho acabarem tan aviat com sigui possible.
Ho hem d’acabar com més aviat millor.
Presenteu la proposta al més aviat possible.
Paral·lelament a aquesta estructura, trobem altres expressions que també poden construir-se amb preposició o sense: al més sovint que pugui (o el més sovint que pugui), al més a prop / lluny que es pugui (o el menys a prop / lluny que es pugui), etc.
- Com que em fa mal el peu, intenta aparcar al més a prop que es pugui.
(o intenta aparcar el més a prop que es pugui)
Si canviem l’adverbi aviat per un altre, obtenim significats diversos.
- Ho fan tan bé com saben.
Avalueu els resultats de la campanya tan objectivament com pugueu.
Els ho explicarem com més clarament millor.
Com més lluny millor!
Construïdes amb un adjectiu en lloc d’un adverbi, les expressions que segueixen no són correctes.
- Expliqueu la proposta tan breu com sigui possible.
Expliqueu la proposta com més breu millor.
Expliqueu la proposta al més breu possible.
Expliqueu la proposta tan breument com sigui possible.
- Les locucions adverbials de temps d’ara endavant, en endavant, d’avui endavant i des d’ara són sinònimes i signifiquen ‘a comptar des d’ara’.
Tanmateix, tinguem en compte que la locució d’ara en endavant és una mena de combinació de les dues primeres del tot incorrecta.
- D’ara endavant no s’admeten fotocòpies.
D’ara en endavant no s’admeten fotocòpies.
- La Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l’educació (en endavant, LOCE), […]
La Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l’educació (d’ara en endavant, LOCE), […]
- La locució adverbial temporal de tant en tant significa ‘a intervals’. Són del tot incorrectes les expressions de quan en quan, de tant en quant i alguna que altra vegada.
- De tant en tant ha d’anar a Brussel·les.
De quan en quan ha d’anar a Brussel·les.
De tant en quant ha d’anar a Brussel·les.
Alguna que altra vegada ha d’anar a Brussel·les.
- L’adverbi ençà denota un moviment en l’espai o en el temps des d’una posició o situació anterior o més allunyada cap a la direcció on és el parlant o el qui escriu: Feu ençà aquestes cadires (= acosteu-les), que així hi cabrem tots. En aquest sentit, l’antònim de ençà és enllà: Feu enllà aquestes cadires (= allunyeu-les), que així hi cabrem tots.
Amb la locució d’ençà de introduïm el moment a partir del qual es produeix una acció o un estat. És incorrecte ometre la preposició de.
- D’ençà de l’aplicació del Reglament, els casos conflictius han disminuït.
D’ençà l’aplicació del Reglament, els casos conflictius han disminuït.
No és correcte canviar la preposició de per la preposició des de:
- Des de l’aplicació del Reglament ençà, els casos conflictius han disminuït.
De l’aplicació del Reglament ençà, els casos conflictius han disminuït.
- Des d’aleshores ençà, els casos conflictius han disminuït.
D’aleshores ençà, els casos conflictius han disminuït.
(Vegeu l’apartat «Canvi i caiguda de preposicions».)
- L’adverbi mentrestant introdueix el temps durant el qual s’esdevé una altra acció. Va separat de la resta de la frase, generalment amb una coma. No s’ha de confondre amb la conjunció temporal mentre.
- La directora despatxava amb l’interventor; mentrestant, el secretari atenia les trucades.
La directora despatxava amb l’interventor; mentre, el secretari atenia les trucades.
- Nosaltres prepararem els dossiers; vosaltres, mentrestant, envieu les invitacions.
Nosaltres prepararem els dossiers; vosaltres, mentre, envieu les invitacions.
La conjunció temporal mentre es refereix a accions simultànies.
- Mentre la directora despatxa amb l’interventor, el secretari atén les trucades.
Mentre nosaltres preparem els dossiers, vosaltres envieu les invitacions.
Ni l’adverbi mentrestant ni la conjunció mentre tampoc no s’han de confondre amb mentre que, que indica la contraposició entre dues accions.
Ells fan d’intermediaris, mentre que nosaltres hem de resoldre els problemes.
- L’adverbi sovint equival a freqüentment, amb freqüència, moltes vegades.
Desafortunadament, aquestes expressions guanyen terreny a l’adverbi sovint, que és molt útil i econòmic.
- Sovint plega tard.
Presenten mocions tot/molt sovint.