Adverbis de negació
La doble negació: els mots negatius ‘mai’, ‘res’, ‘ningú’, ‘enlloc’, ‘tampoc’, ‘gens’ i ‘cap’
La Gramàtica de la llengua catalana aconsella no ometre l’adverbi de negació no en oracions en què els mots també negatius mai, res, ningú, enlloc, tampoc, gens i cap estan situats davant del verb. Convé no oblidar que el català prefereix sovint una estructura sintàctica pròpia que envia darrere del verb aquestes partícules negatives.
- Ell no ho faria mai.
No hi ha res a dir.
No ens ho ha dit ningú.
No aniran enlloc.
No s’esforcen gens.
No han donat cap explicació.
Algunes expressions també demanen l’adverbi no en frases negatives.
- No han afrontat ni un problema.
Ni l’una ni l’altra no se’n fan responsables.
Quan van abans del verb, els mots mai, res, cap, gens, enlloc i ningú permeten la presència de l’adverbi no, que és la solució més habitual en els registres formals, però no l’exigeixen. D’aquí que siguin correctes, en aquest cas, tant les oracions amb no com les oracions sense no (les parelles de frases següents tenen el mateix significat).
- Res (no) els afecta.
Ell mai (no) ho faria.
Ningú (no) ens ho ha dit.
De negatiu a positiu
Els mots mai, enlloc, cap i ningú adquireixen sentit positiu en oracions condicionals i interrogatives, com passa amb els mots res, gens i gaire (vegeu els subapartats anteriors «L'adverbi gens i el pronom res» i «Els adverbis i adjectius gaire, molt i massa»).
- No venen mai.
Si mai guanyen, ja en parlarem. (= alguna vegada)
Ho havíeu vist mai? (= alguna vegada)
- No ho hem vist enlloc, això.
Si malgrat els obstacles arriben enlloc, tindran molt de mèrit. (= a algun lloc)
Heu vist enlloc la grapadora? (= en algun lloc)
- No ens han donat cap explicació.
Sabeu cap tècnic que ens pugui ajudar? (= algun)
Si arriba cap tècnic, digueu-li que passi. (= algun)
- No confia en ningú.
Hi ha ningú que el vulgui ajudar? (= algú, alguna persona)
Si arriba ningú, digueu-li que passi. (= algú, alguna persona)
Enlloc no és el mateix que en lloc
Enlloc és un adverbi que vol dir ‘en cap lloc’, i en frases interrogatives i condicionals vol dir ‘en algun lloc’.
- No trobo el resguard enlloc.
Aquestes mesures no van enlloc.
(L’expressió no anar enlloc significa ‘no conduir a res, no ésser bo per a res’.)
Heu vist enlloc el resguard?
Si el trobes enlloc, porta-me’l.
En lloc és una construcció prepositiva que va seguida de la preposició de amb la qual constitueix una locució preposicional i, amb un complement (alguna cosa o algú), que significa ‘en comptes de’ o ‘en substitució de’.
- En lloc de queixar-te, busca una solució.
Horaris racionals en lloc de presentisme laboral.
En lloc del diputat, presidirà l’acte la vicepresidenta.
La correlació ‘no […] pas’
La partícula de reforçament o emfasització pas, inexistent en castellà i gairebé preceptiva en francès en tota oració negativa, té utilitat per a remarcar i subratllar el valor negatiu d’una proposició, sovint acompanyada de l’adverbi de negació no, com en els exemples següents.
- El verb amidar significa ‘prendre la mida’, no pas ‘fer tal o tal mida’.
La present disposició afecta els casos futurs, no pas els antics.
Vegem també un cas en què amb pas resoldrem a plena satisfacció una construcció que el castellà fa segons un altre model.
- Lo que se ha afirmado en nada afecta a la seguridad del menor.
Allò que hem afirmat no afecta pas la seguretat del menor.