Adreces

L’adreça consta del nom de la via pública, el número de l’edifici, el pis i la porta, el codi postal i la població. A l’hora d’escriure una adreça hem de tenir en compte els aspectes següents:

• El nom genèric de la via pública pot anar sencer o abreujat.

• En text seguit, el nom genèric o descriptiu s’escriu amb minúscula.

• En les adreces, s’escriu amb majúscula per posició.

• Entre el genèric i el nom propi de la via pública hi sol haver la preposició de i algun altre element.

Només si el nom de la via pública és un adjectiu, una lletra o un número, no hi va la preposició de.

• Si optem per abreujar el nom genèric, podem estalviar-nos la preposició.

• El número se separa del nom de la via pública amb una coma. Entre el número i el pis hi va una coma; entre el pis i la porta també hi hauria d’anar una coma, però es pot ometre per un criteri de simplificació (i sempre que no hi hagi possibilitat de confusió).

• Els ordinals del número del pis i de la porta els abreugem amb la xifra i l’última lletra de la paraula desplegada: 2n 2a. Afegir-hi el punt després de la lletra és optatiu: 2n. 2a. I, fins i tot, és possible fer servir les lletres volades: 2ⁿ 2^a.

Per una qüestió de simplificació, i també d’extensió d’ús, l’abreviatura preferent és la primera; és a dir, sense el punt final.

Altres denominacions que poden formar part d’una adreça, i les abreviatures corresponents, són les següents:

• Davant del número de l’edifici no cal posar ni núm. ni n.
• Els números correlatius corresponents a un mateix edifici s’uneixen amb un guionet (sense cap espai ni abans ni després).

• El codi postal identifica la província, la població i el districte. La població s’escriu a continuació del codi, després d’un espai. La sigla de codi postal és CP, però no s’acostuma a escriure en les adreces.