Adverbis de quantitat
L’adverbi ‘gens’ i el pronom ‘res’
Hem d’evitar confondre l’ús de l’adverbi gens amb el del pronom res, ja que res només significa ‘cap cosa’.
- No tenen res, però no deuen res.
No s’esforcen en res.
Res no els espanta. No tenen por de res.
De tot el que han explicat, no he entès res.
—Què duus, a la mà? —Res.
Gens significa ‘en cap quantitat’ o ‘en una quantitat mínima’. Precedint un substantiu i en contextos negatius, sempre va seguit de la preposició de.
- No han caminat gens.
No s’esforcen gens.
No tenen gens de por.
L’explicació no m’ha resultat gens clara.
No ens entretindrem gens.
—Va ploure, ahir? —No. Gens ni mica.
És un error usar res amb el valor de gens. Res no fa referència a conceptes mesurables, com ara els quilòmetres, l’esforç, la por o el temps.
- No han caminat res.
No s’esforcen res.
No tenen res de por.
L’explicació no m’ha resultat res clara.
No ens entretindrem res.
No va ploure res.
En castellà, tant el pronom res com l’adverbi gens coincideixen en un sol mot, nada.
| Castellà | Català |
|---|---|
| No han caminado nada. | No han caminat gens. |
| No tienen miedo de nada. | No tenen por de res. |
| La explicación no ha sido nada clara. | L’explicació no ha estat gens clara. |
| No tenemos nada de azúcar. | No tenim gens de sucre. |
| No habla nada de inglés. | No parla gens d’anglès. |
L’expressió no res equival a la negació de tota cosa o bé a una cosa mínima, insignificant.
- Ho tindrem llest en un no res.
Té un dormir molt prim: no res el desperta.
Què vols, ara? —No res.
Substantivada, l’expressió no res s’uneix amb un guionet: no-res.
Molts filòsofs han tractat sobre el no-res.
En oracions interrogatives i condicionals, res i gens adquireixen sentit positiu: ‘alguna cosa’ o ‘alguna quantitat d’alguna cosa’.
- Si volen res, ja ens avisaran.
—Us devem res?
Tenen gens d’esperança?
Els adverbis i adjectius ‘bastant’, ‘força’ i ‘molt’
L’adverbi força, etimològicament equivalent a molt, té actualment un matís més aviat restrictiu o concessiu, en el sentit que, quan diem d’algú que ha millorat força, no deixem de voler dir que probablement no ha millorat prou o que podria haver millorat més.
L’adverbi bastant té un valor semblant al que actualment donem a força en el sentit de grau o quantitat suficient, si bé, generalment, amb el matís que amb aquest grau o quantitat suficient no arriba al grau desitjable o més alt possible.
Finalment, l’adverbi molt marca un valor alt en aquesta escala.
- Ha après força.
Ha après bastant.
Ha après molt.
Quan actuen com a adjectius, d’aquests tres mots només força és invariable.
- Tenen força possibilitats.
Tenen forces possibilitats.
Tenen bastantes possibilitats.
Tenen moltes possibilitats.
L’adjectiu bastant, seguit de la preposició de, deixa de tenir flexió de gènere.
- bastant soroll
bastant de soroll
bastanta aigua
bastant d’aigua
Els adverbis i adjectius ‘gaire’, ‘molt’ i ‘massa’
L’adverbi i adjectiu gaire significa ‘molt’ en oracions negatives (precedit de no o darrere de sense), en oracions interrogatives i en oracions condicionals.
- No venen gaire sovint.
Ha menjat sense gaire gana.
Sabeu gaire geografia?
Si esteu gaire cansats, no us podreu concentrar.
Probablement, l’oblit de gaire i l’ús abusiu de molt o massa es produeix a causa que en castellà no hi ha cap adverbi exactament equivalent.
- No venen molt/massa sovint.
Ha menjat sense molta/massa gana.
Sabeu molta geografia?
Si esteu molt/massa cansats, no us podreu concentrar.
L’adverbi i adjectiu gaire ocupa, en aquests casos, la posició que en oracions positives tindrien molt o, eventualment, massa.
- Venen molt/força sovint.
Ha menjat amb molta/força gana.
Saben molta/força geografia.
Estan molt/força cansats.
En la funció d’adjectiu, gaire admet la flexió de nombre, que considerem preferent.
- Avui no s’han presentat gaire mocions.
Avui no s’han presentat gaires mocions.
En les oracions negatives, massa, que expressa una idea de quantitat excessiva, no s’ha de confondre amb gaire.
- No ha parlat massa.
(ens referim a unes paraules excessives)
No ha parlat gaire.
(ens referim a unes paraules escasses)
En la funció d’adjectiu, massa és invariable.
- Tenen massa privilegis.
Tenen masses privilegis.
L’adverbi i adjectiu ‘prou’
El mot prou, sempre invariable, pot ser adverbi però també adjectiu.
- No els destorbis, que ja tenen prou feina.
Ja sabien prou què havien de fer.
Amb aquest material ja en tindrem prou per a tots els inscrits.
Ja portes prou diners per a convidar-nos a tots?
Es considera un anglicisme la construcció prou com per a; cal, doncs, evitar-la.
- El treball fet en aquell segle no ha estat prou com per a eliminar aquest problema.
El treball fet en aquell segle no ha estat prou per a eliminar aquest problema.
L’adverbi com de la primera frase de l’exemple no afegeix cap significació ni té tradició en català.
Les formes ‘tan’ i ‘tant’
- El mot tan sempre fa d’adverbi —per tant, és invariable— i significa ‘en el mateix grau’. Pot modificar adjectius, adverbis o locucions adjectivals i adverbials.
- No són tan intransigents com semblen.
S’expressen tan lliurement com poden.
Si aneu tan de pressa, se us escaparan els detalls.
L’autobús li va passar tan a frec que el va fer trontollar.
- El mot tant és un adjectiu i un pronom, amb flexió de gènere i nombre, que significa ‘la mateixa quantitat o nombre’; davant d’un nom, admet la preposició de.
- Aquest ajuntament té tants serveis com l’ajuntament veí. (adjectiu)
Voleu dir que en té tants? (pronom)
No feu tant d’enrenou. (adjectiu)
Sempre en fan tant? (pronom)
I també és un adverbi que modifica el verb de l’oració.
- No correu tant!
Han corregut tant que han arribat els primers.
No són acceptables les oracions consecutives amb tan/tant... com seguides d’una oració final:
- El diagnòstic no és tan greu com perquè es preocupin.
El diagnòstic no és tan greu perquè es preocupin.
No hem de confondre l’ús adverbial de tant amb l’adverbi tan, que, com hem vist, modifica un adjectiu, un adverbi o una locució adjectival o adverbial.
- Hi van insistir tant que finalment els van atendre.
(adverbi que modifica el verb)
No sembla un diagnòstic tan greu.
(adverbi que modifica un adjectiu)
Vindran tan aviat com sigui possible.
(adverbi que modifica un altre adverbi)
Avancen tan a poc a poc que els costarà d’arribar.
(adverbi que modifica una locució adverbial)
Les correlacions ‘tan […] com’ i ‘tant […] com’
Amb l’adverbi tan, seguit d’un altre adverbi o un adjectiu i de l’adverbi com, construïm oracions comparatives.
- L’últim acord ha estat tan desfavorable com els anteriors.
Són tan a prop com nosaltres.
Amb la correlació tant […] com ens referim a dos elements (l’un introduït per tant i l’altre, per com) que formen part d’un conjunt.
- Formen part de la comissió tant funcionaris com interins.
Tant la regidora com l’alcalde han donat suport a les famílies afectades.