LibreOffice

En aquest paquet ofimàtic podem definir tant la llengua de la interfície com la llengua que serà objecte de revisió —la llengua en què habitualment escrivim— modificant les opcions generals de l’aplicació.

Aquestes opcions es poden modificar des de qualsevol programa dels que formen el paquet ofimàtic.

Per exemple, en el menú del Writer, l’aplicació de tractament de textos, si anem a «Eines» > «Opcions» > «Configuració de la llengua» > «Llengües» podem determinar quina serà la llengua per defecte de totes les aplicacions del LibreOffice. Això ens facilita posteriorment la correcció dels textos, ja que si marquem l’opció corresponent, automàticament el programa assenyala els errors ortogràfics a mesura que escrivim, tant en el Writer com en la resta d’aplicacions d’aquest paquet ofimàtic. Així doncs, hem de seleccionar «català» com a llengua per defecte de les aplicacions del LibreOffice.

En el menú «Ajuda a l’escriptura» hem de seleccionar l’opció «Revisar l’escriptura a mesura que es teclegi».

Ara ja tenim configurat el Writer i la resta d’aplicacions del LibreOffice en català. A mesura que escrivim, el corrector marcarà els errors i les paraules mal escrites.

Si en un document en català tenim, per exemple, un fragment en espanyol que volem revisar, anem al menú «Eines» > «Llengua», escollim «Per a la selecció» (hem de seleccionar el text abans) o «Per al paràgraf» (no cal que seleccionem el text) > «Més», i en el desplegable «Llengua» seleccionem «Espanyol».

També podem definir la llengua al menú «Format» > «Caràcter». Podem seleccionar el text, un paràgraf o més o el document sencer.

El menú «Eines» > «Ortografia i gramàtica» ofereix alternatives als errors lingüístics que detecta, i no és incompatible amb el procés de verificació ortogràfica que actua a mesura que s’escriu.

El LibreOffice ofereix també l’opció de crear diccionaris personalitzats.