Quan s’acosten les rebaixes, qui no s’anima a trobar alguna ganga? Si tenim ganes de firar-nos, de maneres no ens en falten, tant si és en una botiga de barri com en un centre comercial, o bé per Internet, en una botiga electrònica o a través d’una aplicació mòbil o aplicació mòbil de compra. Les possibilitats no s’acaben aquí, perquè en el comerç electrònic cada vegada estan més en auge dues formes de compra inscrites en l’anomenat comerç conversacional.
El comerç conversacional (en anglès, c-commerce conversational o commerce) fa referència a un model de comerç electrònic en què el client pot dialogar lliurement, per escrit o per mitjà de la veu, amb la marca en temps real mitjançant aplicacions de missatgeria instantània. Aquesta comunicació es pot establir a través d’assistents reals o mitjançant eines d’intel·ligència artificial, com ara els assistents de veu. De fet, aquest terme que va ser encunyat el 2015 per l’estatunidenc Chris Messina, creador del format d’etiqueta que s’usa actualment a les xarxes socials i antic desenvolupador d’Uber. Pel que fa a la forma, tot i que la denominació comerç conversacional es considera un calc de l’anglès conversational commerce, es tracta d’un terme transparent, ja que l’adjectiu conversacional, que s’adjunta al mot comerç, ens remet al verb conversar.
Dins d’aquest model de comerç electrònic trobem, d’una banda, la compra en directe (en anglès, livestream shopping), que permet comprar per Internet a partir d’una retransmissió de vídeo en directe en què el venedor i el client es poden comunicar entre si. D’acord amb aquest significat, en la denominació en català, al mot compra, s’hi afegeix la locució adverbial en directe, que s’usa per explicitar que es produeix simultàniament al temps en què s’enregistra o es reprodueix un contingut audiovisual. De l’altra banda, amb una compra per xarxes (en anglès, social shopping) podem comprar íntegrament en una xarxa social, sovint interactuant amb altres membres de la xarxa. En aquest cas, tot i que en anglès s’usa l’adjectiu social, que s’obté de l’abreujament de social network (‘xarxa social’), en català s’opta per utilitzar el mot xarxes precedit de la preposició per perquè remet de forma més precisa a les xarxes socials que no pas amb l’ús de l’adjectiu social, que podria resultar ambigu.
Igual que les videotrucades són molt pràctiques —tot i que, en general, no ens permeten establir la mateixa complicitat amb el nostre interlocutor que en una trobada presencial—, difícilment el comerç conversacional podrà emular el tracte de tu a tu que ens ofereix el comerç tradicional. De totes maneres, es tracta d’una nova estratègia de venda que de segur que resulta atractiva per a un segment de mercat determinat.
Font: TERMCAT