El 8 d’abril és el Dia Mundial del Poble Gitano, que té una llengua anomenada romaní.
El romaní, que també es pot anomenar gitano o romanó, és la llengua indoària, pròpia dels gitanos, la característica principal de la qual és que no és pròpia de cap territori concret. Al Diccionari de llengües del món podeu trobar l’evolució històrica i els usos actuals d’aquesta llengua dins del terme romaní.
No s’ha de confondre el romaní amb el caló, que és la denominació que reben els diversos parlars gitanos de la península Ibèrica. És a dir, que el caló és una llengua variant del romaní. Sabíeu que mots com ara halar, cangueli, xaval, calés, pirar provenen del caló? La majoria de les paraules d’origen caló pertanyen al registre vulgar i alguns d’aquests mots han entrat a formar part del llenguatge popular català comú.
El caló català conserva pocs trets del primitiu parlar gitano, que resten limitats generalment a les arrels d’uns quants termes. Com a restes de la morfologia caló hi ha alguns sufixos amb valor semàntic, com -ipén, que expressa el caràcter o la qualitat (catipén, ‘pudor’) o el sufix femení -í (busnó, ‘home’, busní, ‘dona’; xavó, ‘noi’, xaví, ‘noia’).
Font: TERMCAT