El dijous 15 de desembre es va presentar el Nomenclàtor mundial a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Es tracta d’una obra de caràcter general que conté un total de 8.500 entrades, que inclouen els topònims més coneguts i els d’ús més habitual.
El Nomenclàtor mundial és el resultat del projecte promogut per la Comissió de Toponímia de Catalunya, de la qual forma part l’Oficina d’Onomàstica, sobre el Corpus d’exotopònims, que es va iniciar l’any 2016. Té com a finalitat principal fixar les formes de la toponímia de fora de l’àmbit de la llengua catalana. És una obra dirigida sobretot als mitjans de comunicació i als àmbits de l’edició d’obres de caràcter divulgatiu.
Més enllà dels topònims de l’àrea catalana, que hi consten naturalment en català, dins el grup de topònims exògens o estrangers hi ha casos més complexos i diferents:
- Exònims pròpiament (topònims amb forma en català: corresponen a noms de llengües estrangeres, però lingüísticament són noms catalans perquè s’hi han adaptat històricament). Com Atenes, Venècia, el Nil o Sibèria.
- Topònims sense forma en català provinents de llengües amb alfabet llatí (topònims de llengües que empren el mateix alfabet que el català i que, generalment, es poden fer servir directament sense una adaptació gràfica). Com Frankfurt, Johannesburg, Aconcagua o Los Angeles.
- Topònims sense forma en català i que provenen de llengües que fan servir altres alfabets (topònims en què cal una adaptació —la transcripció o la transliteració— per poder-los fer servir). Com Nanjing, Yerevan, Smolensk o Sulaimaniya.
Comparteix aquesta novetat a les teves xarxes socials