La Setmana Europea de la Mobilitat ha proposat, aquest any 2022, que posem l’atenció en el terme descarbonització.
Fa referència a la reducció de la dependència dels combustibles fòssils i de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, generalment d’una manera progressiva. La descarbonització es considera una de les accions imprescindibles en l’actual situació d’emergència climàtica.
El terme carboni és a la base d’aquest terme, però amb un significat que ha adoptat fa relativament poc. Carboni designa estrictament un element químic, però segurament a partir del terme diòxid de carboni, en l’àmbit del medi ambient i la crisi climàtica ha passat a designar el conjunt de gasos amb efecte d’hivernacle que s’emeten a l’atmosfera. Si bé des del punt de vista de la química aquest nou ús del terme carboni podia considerar-se sorprenent i fins i tot inadequat, amb el pas dels anys s’ha consolidat, tant en català com paral·lelament en les llengües de l’entorn.
Per crear el terme descarbonització, s’han aplicat simultàniament dos processos de derivació: a la base carboni, s’hi han afegit dos sufixos, el verbalitzador -itzar (que crearia el verb carbonitzar) i el nominalitzador -ció, que permet crear el substantiu corresponent (carbonització); i a més, l’adjunció del prefix des- permet donar al conjunt del terme el sentit contrari.
Font: TERMCAT