La incorporació del prefix provincial als números de telèfon, el juliol de 1998, va generar dubtes sobre com s’havien d’escriure i de dir els nous números telefònics. Si són de nou xifres, han de dur un espai cada tres xifres i no hi posem punt perquè la xifra no expressa una quantitat, sinó un element concret d’una sèrie:
L’extensió, si n’hi ha, s’escriu darrere el número de telèfon, preferiblement entre parèntesis i precedida de la paraula extensió o de l’abreviatura ext.
Quan informem del nostre número de telèfon a algú d’un país estranger, recomanem escriure el prefix de l’Estat espanyol entre parèntesis:
Cal aplicar el criteri de coherència i utilitzar el mateix sistema per a tots els telèfons que apareguin dins d’un mateix text i dins de tots els textos d’una mateixa institució.
Vegeu què en diem a l’apartat «Telèfon, adreça electrònica i adreça web» del Llibre d’estil de la Diputació de Barcelona.