A la nota anterior vam parlar de la llengua de signes catalana (LSC), la llengua pròpia de la comunitat de signants de Catalunya. Definim, ara, la terminologia que porta associada.
Què vol dir signant?
És la persona sorda o oient que s’expressa per mitjà d’una llengua de signes.
En oposició hi ha el terme no-signant, per a la persona sorda o oient que no s’expressa per mitjà d’aquesta llengua.
També tenim el verb signar, que vol dir expressar-se mitjançant una llengua de signes.
L’espai sígnic és aquell en què es porta a terme la producció i percepció de la llengua de signes.
L’intèrpret de llengua de signes és el professional especialitzat en la reproducció d’un text oral en llengua de signes o a l’inrevés.
Especifiquem les modalitats d’aquesta llengua.
llengua de signes: sistema de signes gestuals que serveix per a la comunicació.
llengua de signes en camp visual reduït: modalitat de la llengua de signes pròpia de les persones amb sordceguesa però que conserven restes de visió que consisteix a ajustar, entre altres aspectes, la distància entre els interlocutors i les dimensions de l’espai sígnic per adequar-les al camp visual de la persona amb sordceguesa.
llengua de signes guiada: modalitat de la llengua de signes pròpia de les persones amb sordceguesa però que conserven restes de visió en què el receptor s’agafa a l’avantbraç o el canell de la persona que signa per orientar-se, seguir-ne millor els moviments i ajudar-la a mantenir els signes dins del seu camp de visió.
llengua de signes tàctil o recolzada a les mans: modalitat de la llengua de signes pròpia de les persones amb sordceguesa que consisteix a posar les mans sobre les de la persona que signa per percebre el missatge a través del tacte i la propiocepció del moviment.
Altres conceptes que cal tenir presents.
cec, cega: privat, de manera total o molt accentuada, del sentit de la vista.
sord, sorda: privat totalment o parcialment del sentit de l’oïda.
sordcec, sordcega: persona que pateix de sordceguesa.
sordceguesa: privació total o parcial dels sentits de l’oïda i de la vista.
sordmud, sordmuda: persona que pateix sordmudesa; la sordesa en si mateixa no provoca una afectació a les cordes vocals; pot ser una persona sorda que no ha après a parlar.
sordmudesa: trastorn consistent en la privació de l’oïda, congènita o bé adquirida poc temps després de néixer, i en la privació de la paraula, com a conseqüència d’aquesta sordesa.