Els noms de la rosella
Amb l’arribada del bon temps, Sant Jordi i les roses, també ens arriben les primeres roselles, que podem observar a vores de camins i camps de conreu.
De fet, la paraula rosella provindria de rosa (i aquesta, del llatí rŏsa). Segons l’Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC), amb el sentit originàriament diminutiu (‘petita rosa’) apareix ja al segle xiv, però com a designació de la planta no apareix fins al segle xvii.
Aquesta paraula s’ha ramificat en nombroses varietats fonètiques: roella, rovella, roguella, rodella, ronsella o doncella.
El seu color vermellós, com de guspira encesa, podria ser l’origen de la varietat centella, així com de llampoina (derivat de llamp) i de roïll (préstec de l’occità roilh, que deriva de ruber ‘vermell’).
La identificació del seu color amb la vermellor de la cresta del gall ha donat lloc a les varietats següents: gall, gallaret i gallgallaret; i el nom del gall en context infantil i l’onomatopeia del seu cant serien a l’origen de quiquiriquic, quequerequec, quiquerequic, quequerequet, quequereguet, crequequé, pipiripip, piperepip, peperepep i badabadoc.
D’altra banda, el joc infantil que consisteix a preguntar si és gall o gallina (o gall o polla, o frare o monja) i si és vermell és gall o frare, i si és blanc, gallina, polla o monja, seria l’origen de les varietats gallgallinot, flari o cap de flari.
L’origen de ababol també és curiós. Provindria del llatí papaver i l’àrab hispànic i andalusí ʜ̣ababáwr i ʜ̣appapáwr; també en derivarien babol i bamberol.
Al mapa de més avall hi podem observar com, malgrat que rosella i les seves varietats formals ocupen de fet tot el territori, coexisteixen illots divergents (quiquiriquic, gall, gallaret...) i interferències puntuals d’altres llengües: roïll i pavot de l’occità, papàriu del sard, coquelicó del francès i amapola del castellà.
Amb l’arribada del bon temps, Sant Jordi i les roses, també ens arriben les primeres roselles, que podem observar a vores de camins i camps de conreu.
De fet, la paraula rosella provindria de rosa (i aquesta, del llatí rŏsa). Segons l’Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC), amb el sentit originàriament diminutiu (‘petita rosa’) apareix ja al segle xiv, però com a designació de la planta, no apareix fins al segle xvii.
Aquesta paraula s’ha ramificat en nombroses varietats fonètiques: roella, rovella, roguella, rodella, ronsella o doncella.
El seu color vermellós, com de guspira encesa, podria ser l’origen de la varietat centella, així com de llampoina (derivat de llamp) i de roïll (préstec de l’occità roilh, que deriva de ruber ‘vermell’).
La identificació del seu color amb la vermellor de la cresta del gall ha donat lloc a la varietats següents: gall, gallaret i gallgallaret; i el nom del gall en context infantil i l’onomatopeia del seu cant serien a l’origen de quiquiriquic, quequerequec, quiquerequic, quequerequet, quequereguet, crequequé, pipiripip, piperepip, peperepep i badabadoc.
D’altra banda, el joc infantil que consisteix a preguntar si és gall o gallina (o gall o polla, o frare o monja) i si és vermell és gall o frare, i si és blanc, gallina, polla o monja, seria l’origen de les varietats gallgallinot, flari o cap de flari.
L’origen de ababol també és curiós. Provindria del llatí papaver i l’àrab hispànic i andalusí ʜ̣ababáwr i ʜ̣appapáwr; també en derivaria babol i bamberol.
Al mapa de més amunt hi podem observar com, malgrat que rosella i les seves varietats formals ocupen de fet tot el territori, coexisteixen illots divergents (quiquiriquic, gall, gallaret...) i interferències puntuals d’altres llengües: roïll i pavot de l’occità, papàriu del sard, coquelicó del francès i amapola del castellà.