Quan s’afegeix un pronom feble a determinades formes verbals, es pot donar el cas que es creïn combinacions col·loquials que, quan es posen per escrit, impliquen determinats canvis ortogràfics. Cal dir d’entrada que aquestes formes no són adequades en un registre formal.
Casos més habituals:
- Infinitiu acabat en -er àton (com conèixer, convèncer, empènyer, merèixer) + pronom feble començat per consonant: l’infinitiu perd l’accent i se sol ometre la erra final.
No tenia el gust de coneixe’l (en registre formal conèixer-lo).
Has de convence’t que és el millor que pots fer (en registre formal convèncer-te).
Sempre vol empenye’ls a estudiar més (en registre formal empènyer-los).
Per mereixe’ns el títol, hem de jugar tots a l’una (en registre formal merèixer-nos).
- Imperatiu de segona persona del singular acabat en -es àton (com digues, estigues, tingues, sàpigues) + pronom feble: l’imperatiu sol perdre la essa final.
Digue-li que li porto una sorpresa (en registre formal digues-li).
Estigue’t quiet i no et moguis (en registre formal estigues-te).
Truca’ns quan arribis i tingue’ns al corrent (en registre formal tingues-nos).
Sàpigue’t la lliçó (en registre formal sàpigues-te).
Cal remarcar que les formes diga-li, estiga’t, tinga’ns i sàpiga’t no són adequades perquè els verbs adopten la reducció de les formes digue(s), estigue(s), tingue(s) i sàpigue(s).
En els parlars valencians i en algunes àrees del nord-occidental, la segona persona del singular de l'imperatiu del verb dir també adopta la forma dis quan es combina amb un pronom feble:
Dis-li que la trobes a faltar (en registre formal digues-li).
Si et cal ajuda, dis-m’ho (en registre formal digues-m’ho).
- Imperatiu de segona persona del singular acabat en la consonant del radical (com ajup, cull, cus, promet) + pronom feble: se sol afegir una e de suport al verb.
Ajupe’t per posar la roba a la rentadora (en registre formal ajup-te).
Les ametlles, culle-les de l’arbre; les avellanes, plega-les del terra (en registre formal cull-les).
Cuse-li els pantalons, que hi té un forat (en registre formal cus-li).
Promete’ns que no ho tornaràs a fer (en registre formal promet-nos).