Els verbs anar i venir, que serveixen per indicar desplaçament, són una font freqüent d’errors, especialment per influència d’altres llengües o per la confusió en el punt de referència de la conversa.
En aquesta nota de llengua repassem els usos d’aquests dos verbs.
Ara vaig o ara vinc?
Amb anar, ens movem passant d’un punt a un altre en una direcció determinada; és a dir, indiquem desplaçament cap a un lloc on no som ni nosaltres ni la persona amb qui parlem.
Després aniré a cal dentista.
A l’estiu vaig de vacances al Priorat.
Anem a casa teva.
Amb venir, ens desplacem cap a l’interlocutor, és a dir, cap al lloc on és la persona amb qui parlem, o bé l'interlocutor es desplaça cap al lloc on som nosaltres.
Després vindrem a buscar-te.
Guerau, vine!
Demà ens vindran a veure al pis nou.
Va i ve de Tortosa cada dia
Anar i venir poden aparèixer coordinats per indicar el moviment continu d’algú o d’alguna cosa. Cada verb, però, va seguit d’una preposició diferent (anar a, venir de). En aquests casos, normalment s’elideix el complement del primer verb i només es manté el del segon.
Els nens van i venen de l’escola amb els seus amics.
Vas i vens de l’estació amb bicicleta?
Això mateix passa amb altres parelles de verbs de moviment, com anar i tornar, pujar i baixar i entrar i sortir.
Ves pel pastís o ves a pel pastís?
Els verbs anar i venir equivalen a anar a buscar i venir a buscar quan van seguits d’un complement format per la preposició per i un sintagma nominal.
Aneu a la botiga per més taronges.
Venen a la fàbrica per més material.
Amb aquest significat, també s’usen les expressions anar a per i venir a per, però no són pròpies de registres formals.
És el que vinc a dir-vos
La perífrasi venir a + infinitiu té tres valors possibles.
- Es refereix al resultat o a la culminació d’un procés o d’una situació prèvia.
Amb la seva recerca ve a omplir el buit que hi havia en aquest camp.
- Equival a les expressions adverbials més o menys o si fa no fa.
Això que dius ve a ser el mateix però amb unes altres paraules.
- Indica el resultat de l’argumentació o de la deliberació a què arriba el subjecte; en aquest cas, es combina amb dir o altres verbs de dicció.
El que vinc a dir és que aquesta recerca és molt innovadora.
S’ha vingut celebrant cada any
La perífrasi *venir + gerundi no és correcta per referir-se a una situació que es projecta en el temps. En aquests casos, cal fer servir altres construccions.
✕ El congrés s’ha vingut celebrant cada any.
✓ El congrés s’ha celebrat cada any.
✕ Fa temps que venen queixant-se de les condicions laborals.
✓ Fa temps que es queixen de les condicions laborals.
Ara bé, la perífrasi venir + gerundi sí que és correcta quan indica desplaçament.
Van venir rient i se’n van anar plorant.
Quan torna de la feina sempre ve xiulant.