La paraula eclipsi prové del llatí eclipsis, i aquest deriva del mot grec ékleipsis, que vol dir ‘deserció, desaparició’.
Els eclipsis es produeixen quan hi ha una alineació entre el Sol, la Terra i la Lluna. Si la Lluna se situa entre el Sol i la Terra, és un eclipsi solar. La lluna que acompanya un eclipsi solar sempre és lluna nova.
En funció de com arribi la projecció de l’ombra de la Lluna a la Terra, l’eclipsi solar pot ser total, parcial i anular.
En l’eclipsi solar total la Lluna amaga completament el disc solar: la Lluna es troba prou a prop de la Terra, i el con d’ombra, que és la zona on l’obscuritat és completa, arriba a la superfície del planeta. Tot el disc solar queda ocult per la Lluna. El camí de la totalitat és la franja estreta de la Terra on l’eclipsi es veu com a total.
Durant la fase de totalitat, que només dura tres minuts, es pot observar la corona solar, que és la capa més exterior de l’atmosfera del Sol. Justament al principi i al final d’aquesta fase podem observar durant un breu instant les perles de Baily, fragments de la fotosfera solar que brillen a través de les valls situades al llarg de la vora del disc lunar, que es perceben com una cadena de punts lluminosos.
Un cop s’esvaeixen les perles de Baily només queda un punt brillant al voltant de l’ombra de la Lluna; aquest fenomen òptic s’anomena anell de diamant.
En l’eclipsi solar parcial, la Lluna només amaga una part del disc solar. L’observador està situat fora del con d’ombra, en una zona molt més extensa anomenada penombra, que envolta la superfície fosca de l’eclipsi solar.
En un eclipsi solar anular, la Lluna projecta la seva ombra només a la part central del Sol i dibuixa un anell de llum, fenomen que es coneix com a anell de foc. En un eclipsi anular la Lluna està més separada de la Terra, per això la seva ombra no arriba directament a la superfície terrestre. La Terra queda fora del con d’ombra, però dins d’una zona anomenada antiombra.
Més informació:
Diccionari dels eclipsis. TERMCAT