La Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) és una eina de consulta al corpus fraseològic, recopilat per Víctor Pàmies i basat en fonts ben diverses (orals, escrites i digitals). Pretén recopilar les expressions figurades de la llengua catalana des dels orígens fins a l’actualitat. És un recull de fraseologia en el sentit més ampli possible d’entendre-la: locucions, frases fetes, refranys, proverbis, citacions, embarbussaments… Tot allò que sigui llenguatge figurat hi té cabuda. En aquesta primera versió, dona accés a més de 150.000 parèmies (una quarta part de les més de 650.000 que conté la base de dades).
Les diverses opcions de cerca permeten accedir a les fitxes fraseològiques en les quals hi ha tota la informació bibliogràfica que permet saber-ne la localització i les fonts utilitzades.
Així, per exemple, la parèmia amb més mencions és Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era, amb 212 recurrències i 96 variants formals, entre les quals trobem «Qui no vol pols que no vaja á la era» (recollit a D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa); «Qui no vol pols, que no vagi a l’era» (recollit a Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català); «Qui no vol polç, no vatja a la era» (recollit a Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians); «Qui no vulga pols, que no vaja a l’era» (recollit a Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer); «Qui no vulgui pols que no vagi a l’era» (recollit a Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner), etc.
L’eina s’actualitza amb força regularitat i en un futur ha d’ampliar el cabal fraseològic, el detall de totes les fonts consultades i buidades, un camp temàtic i mots clau per fer-ne una classificació per temes i la incorporació d’equivalents idiomàtics. Segurament aquesta darrera funcionalitat serà una eina independent que funcionarà com un refranyer multilingüístic.
Font: Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya