Aquestes dues locucions, que equivalen a ‘lentament, gradualment’, s’escriuen sempre amb una preposició davant: a poc a poc i de mica en mica; és un error no posar-la.
- û Poc a poc i bona lletra.
ü A poc a poc i bona lletra. - û Fes-ho poc a poc per no equivocar-te.
ü Fes-ho a poc a poc per no equivocar-te.
- û Mica en mica s’omple la pica.
ü De mica en mica s’omple la pica. - û El poble ha anat creixent mica en mica.
ü El poble ha anat creixent de mica en mica.
Només la primera admet el diminutiu, que es marca a la segona part: a poc a poquet.
- Camina molt a poc a poc.
Camina molt a poc a poquet. (I no *a poquet a poc.)
