Aquesta setmana, el TERMCAT ens proposa un terme que es fa servir des de fa bastants anys, però que últimament sembla que ha recuperat vitalitat i presència en diversos àmbits, i especialment en l’Administració: el terme llenguatge planer.
Fa referència a l’estil d’escriptura simple i eficient que permet als lectors comprendre fàcilment el text escrit, que es basa en l’ús d'expressions concises i clares, una estructura lingüística ordenada i un bon disseny del document.
Sembla que els precedents directes d’aquest concepte es troben als anys setanta del segle passat, amb el Plain English Movement dels Estats Units, un corrent que propugnava una simplificació de la documentació. Algunes fonts assenyalen que ja als anys quaranta l’escriptor George Orwell havia reclamat en un assaig la simplificació del llenguatge atenent a raons de justícia social.
En català, la forma més utilitzada és llenguatge planer, tot i que també se’n pot dir llenguatge ciutadà, llenguatge clar o llenguatge senzill. Els especialistes solen considerar el llenguatge planer com una de les estratègies pròpies de la comunicació clara, un altre terme que també està experimentant un ús creixent.
El concepte de llenguatge planer en l’àmbit de l’Administració pública es relaciona amb una cultura de servei al ciutadà, de proximitat i de justícia, i en àmbits com el de la salut o el dret és especialment rellevant.
Font: TERMCAT