El temps passa volant i ja tornem a tenir un altre Nadal a tocar. Són festes de retrobament i d’intercanvi de regals, alguns dels quals arriben dels llocs més remots o inversemblants.
Una de les tradicions més nostrades és l’apadrinament d’un tronc. A principi de desembre les famílies omplen els boscos per trobar l’espècimen més ufanós i el conviden a casa. Durant tot el mes, els infants l’alimenten, li donen escalfor i l’omplen de moixaines. Tot és molt entranyable fins que la nit de Nadal l’apallissen amb bastons al so d’una cançó malèfica fins que la pobra bèstia caga regals.
Curiosament, aquest tronc rep el mateix nom a totes les cases: el tió, i la tradició s’anomena fer cagar el tió, com a eufemisme de la pallissa que rep la soca. Males llengües anomenen aquesta figura llenyosa *cagatió, assimilant el personatge a l’acció i al principi de la cantarella que acompanya la bastonada «caga tió, caga torró...».
Des d’aquí, el nostre suport al tió: You’ll never walk alone.
Comparteix aquesta novetat a les teves xarxes socials