Aprofitant que avui és Dijous Gras, us presentem un recull de refranys que fan referència al Carnaval.
Carnestoltes quinze voltes i Nadal fos cada mes, que cada dia fos Pasqua i la Quaresma mai vingués. Aquesta dita popular descriu molt bé quines són les festes més estimades del calendari i Carnaval les encapçala. Aquesta festa, caracteritzada per la transgressió, l’intercanvi de papers, la gresca i la rauxa també és una de les més estimades del refranyer. A vegades descriu simplement les característiques de la festa, però, essent com és una bona eina moralitzant, el refranyer també dedica molt d’espai a explicar que les conseqüències de tants excessos poden ser nefastes.
Quan és Carnestoltes, durant una setmana l’ordre establert es capgira i per això molt sovint es repeteix que per Carnaval tot s’hi val. Aquest desordre temporal ens pot divertir, però també cal estar alerta perquè el refranyer adverteix que per Carnestoltes, totes les bèsties van soltes.
Carnestoltes també és una festa en què els papers es capgiren i, escudats rere una màscara o una disfressa, tothom pot dir què pensa. Per això per Carnaval tothom és igual. Per tant, al Carnaval hi participa tothom, però no sempre en igualtat de condicions: Carnestoltes fresques, el blat a divuit, quants n’hi ha que ballen amb el ventre buit.
En una situació temporal de desordre i gresca, sobretot cal no prendre’s gaire a la valenta allò que passi en aquesta festa: Del Carnaval, no en facis cabal. Fins i tot si ens hem deixat anar molt i hem acabat contraient matrimoni no cal patir perquè casament de Carnaval, casament que res val. Perquè allò que passa per Carnaval només té validesa legal i moral en el marc d’aquesta festa.
Ara, Carnestoltes és una festa que té un principi i un final molt marcats. I quan s’acaba tot torna a la normalitat. Així, si continueu fent festa Quaresma enllà us titllaran de guillats: Pel boig, tot l’any és Carnestoltes o qui és carcamal, tot l’any fa Carnaval. I si no sabem parar, podem fer la fi d’en Carnestoltes, que vol dir acabar molt malament perquè al final del cicle festiu la figura del Rei Carnestoltes acaba cremada.
Per Carnaval, tot allò que durant la resta de l’any és malvist o moralment reprovable es pot fer. Per això és fàcil de deixar-se anar als excessos de menjar, de beure, de la carn… Per això es diu: per Carnaval, més vi que pa, pel temps de Carnestoltes, molt vi i molts poca-soltes o la carn que no es remou per Carnestoltes, no és carn, és fang.
Però tants excessos festius tenen un preu. I qui l’hagi de pagar segurament estarà trist, farà cara de Dijous Sant però presentarà fets de Carnestoltes. A vegades aquest preu és econòmic: el dimarts de Carnestoltes és un dia divertit: ens escura les butxaques i ens fa anar contents al llit. I a vegades té forma de problema familiar: quan el pare fa Carnestoltes, els fills fan Quaresma.
Però hi ha una seqüela on el refranyer posa un èmfasi especial: els embarassos no desitjats. Hi ha un bon reguitzell de dites que adverteixen que les conseqüències no són immediates, però sortiran al cap de nou mesos: els pecats de Carnaval surten per Tots Sants, les ballades de Carnaval, surten per Tots Sants, les bogeries que se sembren per Carnestoltes, es cullen per Tots Sants, les bromes de Carnestoltes per Tots Sants surten a la llum, les bromes de Carnestoltes són penes de Tots Sants, rialles de Carnestoltes, ploralles de Tots Sants.
A més, antigament, les consumacions i els embarassos sempre solien acabar amb un casament forçós: Carnaval amb la dona, Pasqua amb el capellà, amors de Carnestoltes, casaments de revoltes.
Font: Ajuntament de Barcelona