Són nombroses les expressions que tenim en català per a referir-nos a les parts del dia. Tot seguit en veiem algunes.
A la primera part del dia (el matí), disposem de diverses locucions per al moment en què surt el sol: a l’aurora, a pic de jorn, a punta d’alba, a punta de dia, a punta de sol, a trenc d’alba, al cant del gall, al gall cantant, al primer llustre, al rompent de l’alba, sol ixent.
Entre el matí i el migdia, trobem gran dia (tard al matí), a ple dia, a ple migjorn o al fil del dia.
Posteriorment arriba la tarda (en parlars del Principat de Catalunya i en valencià septentrional), la vesprada (en parlars valencians) i l’horabaixa o capvespre (en parlars baleàrics).
Quan el sol s’amaga fem servir vespre o capvespre (en parlars del Principat de Catalunya), a hora horada, a boqueta (de) nit o la variant a poqueta nit (en parlars valencians) i vespre (en parlars baleàrics). I també tenim expressions referides a moments més concrets: a entrada de fosc, a sol post, al foscant, cap al tard, la posta de sol, sol ponent. També mencionem el curiós prima, que correspon a l’espai de temps del capvespre fins a l’entrada de fosc.
Finalment, arriba la nit o mitjanit, i la matinada (que queda inclosa dins la nit).
Com a formes de salutació, fem servir bon dia i bona nit. Tradicionalment, bon dia s’usava també per a la franja posterior al migdia, però actualment s’han generalitzat bona tarda o bona vesprada. També era tradicional l’ús de bon vespre com a fórmula de benvinguda, que es manté en parlars baleàrics i s’està recuperant en parlars del Principat de Catalunya.
Les expressions temporals de les parts del dia poden anar acompanyades o no de preposició.
Quan van acompanyades de preposició, formen sintagmes preposicionals. Les preposicions més usuals són a, de i en.
Vine al migdia i en parlarem.
A la matinada sortia a escoltar els animals del bosc.
Treballa al torn de nit.
S’aixeca de bon matí i surt a caminar.
A/en les nits d’estiu sempre surten a prendre la fresca.
No ha pogut dormir en tota la nit.
Es van conèixer en un capvespre al delta de l’Ebre.
De l’expressió de matí prové el mot dematí, que el DIEC accepta com a sinònim de matí.
Quan no van acompanyades de preposició, constitueixen sintagmes nominals.
El matí de dimarts és el millor moment.
Les nits de lluna plena l’inspiren per escriure poesia.
Aquell mateix capvespre va donar la notícia.
Tota la nit que barrina una solució.