En el marc de la Setmana Mundial del Cervell, sovint recordem que el cervell no només sustenta processos cognitius com la memòria o el llenguatge, sinó també el que anomenem salut mental.
Aquest terme fa referència a un estat d’equilibri psíquic en què una persona pot utilitzar les seves capacitats cognitives i emocionals, relacionar-se amb els altres i afrontar les demandes de la vida quotidiana. No és simplement l’absència de trastorns: implica benestar, consciència de les capacitats pròpies i la possibilitat de contribuir a la comunitat.
El concepte és ampli i depèn també de factors biològics, psicològics, socials i ambientals, cosa que explica que avui es parli cada cop més de salut mental com d’un continu que pot variar al llarg de la vida. En aquest context, les dades actuals mostren la seva rellevància social: es calcula que una de cada quatre persones experimentarà algun problema de salut mental al llarg de la vida, fet que ha situat el benestar emocional al centre del debat públic i de moltes polítiques de salut. Per la part que ens toca, seguint el Pacte Nacional de Salut Mental, és important definir els estàndards de terminologia (SNOMED, ICF, etc.) per disposar de prou capacitat d’interpretació i d’avaluació de les accions que se’n deriven.
Parlar de salut mental, doncs, és parlar no només del cervell i dels processos psicològics, sinó també de les condicions de vida, les relacions i els entorns que fan possible el benestar. Podeu consultar la Terminologia de l’atenció a la salut mental i a les addiccions.
Font: TERMCAT