La consulta de la quinzena

La consulta de la quinzena: «He d'utilitzar els tractaments protocol·laris en un document administratiu?»

En els documents administratius, en els quals es prioritza la precisió, la concisió i la claredat, és recomanable no emprar cap tipus de tractament protocol·lari. Es poden utilitzar les fórmules de tractament general (senyor, senyora) o bé se'n pot prescindir.

La consulta de la quinzena: «Quan he de fer servir 'si escau' i 'si s'escau'?»

"Si escau" significa 'si és procedent, si s'ajusta a llei, si cal', especialment quan és d'acord amb una norma.

A la part expositiva s'han de justificar, si escau, tots els supòsits.
Lectura i aprovació, si escau, de l'acta de la sessió anterior.

 

En canvi, "si s'escau" significa 'si s'esdevé, si es produeix o si passa una cosa'.

La consulta de la quinzena: «'Van analitzar les diferents fases del concurs i les característiques del mateix'»?

No es pot fer servir mateix per a substituir un nom que ja s’ha esmentat. En aquest cas, es pot canviar la frase:

Van analitzar les diferents fases i les característiques del concurs.

En altres casos, s'ha de substituir per un pronom:

La consulta de la quinzena: «'Coresponsabilitat' o 'Corresponsabilitat'?»

El mot correcte és corresponsabilitat. Aquesta oscil·lació entre una grafia i l'altra és fruit dels canvis ortogràfics que van entrar en vigor el 23 de desembre de 2016, ja que abans l'Institut d'Estudis Catalans considerava vàlida únicament la forma coresponsabilitat.

La consulta de la quinzena: «Omplir o emplenar?»

En el sentit de completar un formulari o un imprès amb dades, tots dos verbs són correctes, però en l’àmbit de l’Administració pública i del dret és preferible emplenar.

Aquest apartat l'ha d'emplenar la persona que sol·licita la subvenció.

No s'ha de fer servir complimentar, ja que només significa 'saludar amb una certa solemnitat', 'fer compliments a algú'.

La consulta de la quinzena: «Cal apostrofar l'arrova en els tuits?»

Davant l'arrova hem de seguir la norma general d'apostrofació. Per tant:

L'@Ampa_Olivera torna a queixar-se perquè falta un semàfor a la cruïlla davant l'escola.

El president @marccastells acompanya els alcaldes veïns seguint la tradició dels hereuets i les pubilletes a la @firaigualada.

Seguim el mateix criteri amb el coixinet.

La consulta de la quinzena: «Com ho escric: 'el RGPD' o 'l'RGPD'?»

Quan ens referim al Reglament general de protecció de dades mitjançant la seva sigla (RGPD) precedida de l'article el, apostrofem l'article i escrivim l'RGPD, perquè és una sigla que es lletreja i la pronunciem de la manera següent: l'erragepedé.

Així doncs, fem:

La consulta de la quinzena: «ODS (objectius de desenvolupament sostenible), amb majúscules o amb minúscules?»

ODS és una sigla i s'escriu amb majúscules. Tanmateix, quan la desenvolupem, l'hem d'escriure amb minúscules:

L'Agenda 2030 es desplega mitjançant un sistema de 17 objectius de desenvolupament sostenible.
L'Agenda 2030 es desplega mitjançant un sistema de 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Només fem servir les majúscules, per exemple, si apareix al títol d'unes jornades o forma part del nom d'una entitat.

La consulta de la quinzena: «'Acompanyem la diputada a l'acte' o 'Acompanyem a la diputada a l'acte?'»

L'oració correcta és Acompanyem la diputada a l'acte.

La diputada és el complement directe de l'oració; és a dir, la persona sobre la qual recau l'acció del verb, la persona acompanyada.

En general, a diferència del castellà, el complement directe no s'introdueix amb la preposició a.

La consulta de la quinzena: «Puc dir 'punts a tractar'?»

Aquesta construcció és correcta i la podem fer servir per a referir-nos a accions pendents de fer.

Altres exemples: coses a fer, coses a dir, res a veure, res a dir, res a perdre, molt a perdre

També podem optar per altres construccions similars:

els punts per tractar

els punts que s'han de tractar